Clínica Veterinària General de Barberà

de dilluns a divendres, de 10 a 13,30 i de 16 a 20,30 h i dissabtes, de 10,30 a 13,30 h

(clica per horari d'estiu)

Visites a domicili

tel. 93 119 66 53
gatarbre

Muntanyisme amb el teu gos

dog mountainSou molts els aficionats a anar a la muntanya però gaudir també amb els vostres animals de companyia no té preu. Alguns feu rutes d’un dia i altres marxeu una setmana sencera. La nostra veterinària de la Clínica Veterinària General de Barberà sovint hi va amb la seva gossa. Així que aquí us deixa unes pautes per a que pugueu seguir i gaudiu de la sortida amb la vostra mascota.

1. Documentació

Sempre que sortiu amb el vostre gos heu de dur els seus documents del microxip i cartilla amb les vacunes corresponents i segellada per un veterinari oficial. Si marxeu del país demaneu a l’ambaixada què és el que necessiteu per viatjar amb el vostre gos (passaport, certificats de salut, serologies de ràbia…). A vegades el problema no és marxar, sino tornar!

http://cexgan.magrama.es/Modulos05/Publico/InformacionMercados.aspx?proc=7

http://cexgan.magrama.es/Modulos05/Publico/InformacionMercados.aspx?proc=6

Us recomano que l’animal sempre porti una placa d’identificació al collar, és molt útil i en cas de pèrdua pot ser més ràpid que el microxip. De nit també li podeu posar una llumeta lleugera per veure’l a la foscor.

2. Arnés, collar, corretja

Si per arribar al lloc heu d’agafar el cotxe l’animal no pot anar lliure dins del vehicle, ha d’anar subjectat i no pot estar als seients del davant. Pot anar en:

  • un transportí als seients del darrere,
  • darrere amb unes barres de separació fixes per a que no saltin cap endavant o
  • amb cinturó de seguretat especial per a gossos que es lliga a un arnés (mai a un collar).

Si l’animal necessita medicació per viatjar perquè es mareja consulteu al veterinari per valorar el fàrmac més adequat en cada cas. És important fer parades cada 2h aproximadament perquè el gos estiri les cames i s’hidrati, però  cal assegurar-se de que estigui lligat abans de que baixi del cotxe per evitar accidents. Recordeu no deixar mai l’animal tancat dins del cotxe en ple estiu, podria agafar un perillós cop de calor!

Encara que el vostre gos vagi al vostre costat sempre heu de dur una corretja per lligar-lo en cas de necessitat o d’obligatorietat. Hem d’evitar molestar els altres excursionistes i mantenir l’animal controlat en tot moment. Si trobem un altre gos  muntanyenc (o algun animal salvatge) pel camí assegureu-vos d’evitar baralles o montes indesitjades. Us recomano corretges multi-posició que es poden col·locar a la cintura o penjades a l’espatlla, d’aquesta manera es poden mantenir les mans lliures en tot moment.

3. Menjar i aigua

La hidratació és molt important sobretot durant l’activitat i els moments més calorosos. Encara que aneu a una zona on creieu que hi ha aigua als rius i llacs porteu aigua de sobres.  Penseu que a l’aigua dels rius i llacs hi poden haver paràsits que també us poden afectar a vosaltres (zoonosis). Hi ha ampolles adaptades als gossos en què l’ampolla mateixa té una coberta que fa d’abeurador. Sinó també hi ha abeuradors de roba impermeable que fa que ocupin i pesin poc. Si fa molta calor mulleu sovint el vostre animal per a que es refrigeri, sobretot la zona de la panxa.

20140309_153124 copia

Quanta més activitat fan més energia gasten pel que necessiten consumir aliments altament energètics. Jo el que recomano és endur-se menjar de cadell o menjar energètic per gossos d’alt rendiment. Calculeu el menjar que necessita per a les hores que esteu fora i penseu que amb l’activitat probablement menjarà 1,5 vegades el que menja els dies de cada dia.

4. Roba o calçat

Mireu les condicions climatològiques de la zona a on viatjareu. Hi ha gossos adaptats a climes més extrems (per exemple els gossos de raça San Bernardo toleren molt bé el fred), però hi ha gossos que en aquestes condicions podrien passar fred (com els galgos). Heu de conèixer les característiques del vostre gos per saber si necessita o no abric.

Durant el dia l’animal es mantindrà actiu i probablement no necessitarà tapar-se. Però si la temperatura és inferior als 10ºC o ha de passar la nit és recomanable tindre’n un. Hi ha moltes marques i colors però personalment jo us recomano que busqueu el més adaptat i còmode per al vostre gos. Els abrics versió esport solen ser els més còmodes i els que m’agraden més són els que tenen folre polar a l’interior i són lleugerament impermeables per l’exterior amb bandes reflectants. Per a pluges suaus van molt bé i els protegeix bé de temperatures fredes. Ara bé per tempestes recomano posar-li un impermeable a sobabrigo galgore de l’abric ja que probablement s’acabaria mullant el folre polar.

La nit… Molts muntanyencs passeu la nit a refugis o a l’aire lliure. A molts refugis no deixen entrar gossos (truqueu i informeu-se per anar preparats) però podeu preguntar si hi ha una zona amb porxo per a que el gos es pugui refugiar. Durant la nit l’haureu de mantenir lligat i evitareu que s’enrampi amb les tanques electrificades (que solen protegir el refugi dels animals salvatges) o que s’escapi. Per a una extra protecció del fred hi ha bosses-sacs de dormir impermeables ideals per protegir-se de les baixes temperatures. L’inconvenient és el pes i el volum d’aquestes.

Si porteu la vostra tenda i deixeu que entri  podeu portar mantes lleugeres o sacs de dormir per a nens segons la mida del vostre amic i així que no passi fred. Però quan plou i el gos està mullat assegureu-vos de secar-lo bé abans de dormir al vostre costat ja que no és gaire agradable dormir amb humitat. Hem buscat moltes tendes de campanyes per a gossos però no n’hem trobat cap que es pugui adaptar als nostres gustos, són massa grosses i pesades i penseu que les haureu de carregar vosaltres així que tot depèn del pes que vulgueu portar! Si en trobem alguna us ho farem saber.

Parlant de pes… Us recomano sobretot si teniu un gos de raça gran que li compreu unes alforges. Són ideals per a que carreguin una part de les seves coses. Jo normalment li poso el menjar o l’aigua ja que es pot equilibrar molt fàcilment per a que les bosses no es tombin. Si el gos no està acostumat feu-ho poquet a poquet i al principi sense pes. Després aneu posant un pes equilibrat paulatinament (no més del 10-20% del seu pes total segons cada gos) i estimuleu amb premis. Les alforges mai s’han de col·locar al centre de l’animal ja que només té de suport la columna sinó a les espatlles. Pregunteu a la tenda com posar-les.

Sabates… Això també dependrà del tipus de gos i del tipus de substrat al que aneu. La resistència dels coixinets plantars depèn de cada gos i això només tu ho pots conèixer. En quant al substrat us recomano:

  • Neu –> botes de nylon per evitar cremades pel el contacte directe amb el gel.
  • Roca –> botes amb sola de cautxú per evitar el desgast.

Si el gos no està acostumat a portar sabates pot ser pitjor a vegades la solució que el problema així que us recomano que practiqueu amb les sabates unes setmanes abans!

També hi ha ungüents protectors i tractants dels coixinets que s’apliquen abans i després de l’activitat. Són molt pràctics i gens molestos!!

5. Kit de primers auxiliskit de primers auxilis gos

Material bàsic ja que hem de limitar el pes.

  •      benes autoadhesives,
  •      gases,
  •      desinfectant (iode o clorhexidina),
  •      pinces (per si es clava alguna espina)
  •      medicació: parleu amb el vostre veterinari

Recordeu NO donar medicacions com ibuprofè, gelocatil o aspirina són tòxics!!

6. Altres materials o recomanacions

Hi ha molts altres materials esportius per a gossos com: arnesos per escalada, arnesos de Pirena, armilles salvavides, armilles reflectants, armilles hidratants…

Si el teu gos ja porta la pipeta i el collar desparasitants, però aneu a una zona on probablement hi ha molts paràsits, us recomanem que ruixeu les potes sobretot amb algun spray desparasitant extra. No voldreu puces ni paparres sobre la vostra família! I no oblideu la desparasitació interna tampoc especialment si el vostre gos menja caques o beu de llacs.

Eviteu deixar les deposicions del vostre animal al mig del camí. Aparteu-les uns metres del recorregut i dels rius.

7. Després del Viatge

Assegureu-vos de que el vostre animal no té ferides, ni coixeja o té plantes enganxades al pèl. Raspalleu-lo i busqueu paràsits com puces o paparres.

Cal repassar molt bé els peus (entre dits i coixintets) i les orelles dels animals al final del dia sobretot en zones on hi ha espigues ja que són molt perilloses i es claven entre els dits.

Podeu banyar la mascota amb xampús calmants, tractants o desparasitadors segons el problema.

Si trobeu algun problema porteu-lo a la clínica per solucionar-lo el més d’hora possible. Els vòmits, diarrees, decaïment, ulls vermells o plorosos, sacseig de cap, dolor, coixeses, picor, excitació excessiva… són símptomes de problemes de salut. Truqueu al 93 119 66 53 i demaneu visita.

Esperem que amb aquest article us animeu a portar els animals més a la muntanya o que se us hagin aclarit alguns dubtes. Si en teniu més no dubteu en escriure’ns un mail a info@veterinariageneral.com i estarem encantats de respondre-us. Si necessiteu algun producte específic disposem d’un catàleg amb tot tipus de material.

 gos muntanya

Una salutació i aventura!

 

Dra. Nausica Cornadó Pascual, veterinària col·legiada

Clínica Veterinària General de Barberà